RESSENYES
DHUB. DESIGN DOES
Deesign Does (El que el diseny fa) és una exposició que dibuixa, de forma col·lectiva, les fronteres de com el disseny dóna forma als reptes globals de la nostra societat, de vegades per millorar i altres, per a tot el contrari. Aquest és un projecte que pretén explorar la responsabilitat del disseny en el seu impacte en la indústria, en l'humà, en els sistemes socials i en els valors culturals.
L'exposició s'articula mitjançant una conjunt de preguntes contestades en 15 projectes de dissenyadors locals i internacionals que responen a principals reptes de l'actualitat: sostenibilitat, connectivitat, marginació, consumisme, innovació i nous materials, etc. D'aquesta manera es vol establir un diàleg amb la ciutadania, afavorint la participació i la generació de coneixement que alimenti la pràctica transdisciplinar del disseny. L'exposició funciona com un centre d'operacions que connecta un extens programa d'activitats i iniciatives.
Un dels projectes que més em va cridar l'atenció va ser el "D'ON PROVENEN LES COSES?".Es tracta d'un treball d'investigació a partir d'un porc que es va crear en una granja holandesa.Un cop mort l'animal va ser trocejat i va ser repartit arreu del món i les difertents parts van acabar formant part d'un total de 185 productes. entre ells podem trobar coses tan sorprenents com munici´medicina, paper fotogràfic, vàlvules de cor, ferns, xiclets, cosmètics o cigarrets.
Després de tres anys d'investigació, Christen Meindertsma va publicar aquest llibre, en el qual tots els productes derivats del porc es mostren a la seva veritable escala.
INAUGURACIÓ DE L'OBRA DE JORDI BENITO
Dissabte 21 d'abril la classe B2A1 vam asistir a la inauguració de l'obra de Benito que vam restaurar l'any passat. Moltes persones van assistir a l’acte d’inauguració que va començar amb una performance a càrrec del performer i amic de Benito, Toni Jodar.
Carles Santos va sonar aquest diumenge al migdia al parc de Ponent de Granollers. Amb aquesta música el performer i explicador de dansa Toni Jodar, gran amic de Jordi Benito, va fer una performance com a obertura de l’acte d’inauguració de la instal·lació permanent de l’artista granollerí reconegut internacionalment. Ho va fer amb l’armilla de Jordi Benito, que tant el significava, i dins del llac on a partir d’ara hi haurà (en nou blocs de granit) la partitura de l’obra que Santos va dedicar a Benito.
L'acte d'inauguració de la instal·lació permanent de Jordi Benito al parc de Ponent va acabar amb una acció a càrrec d'alumnes de l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera que van fer una improvisació sobre una música de Carles Santos.
El projecte a l’entorn del llac del parc de Ponent ideat per Benito consta de quatre elements:
Una estructura en forma d'infinit sobre l'antiga torre elèctrica, que representa l'energia; nou blocs de granit, amb partitures de Carlos Santos gravades dins el llac, que simbolitzen la música; la fórmula matemàtica d'Euler reproduïda amb ferro, que representa la ciència ;i un cercle dins el llac, inspirat al llac de Wannsee , símbol de la memòria i la història
ESTIU DEL 1993
Director: Carla Simón
Biografia del director:Carla va néixer el 1986 a Barcelona i va créixer a Les Planes d'Hostoles, un petit poble catalán. El sida li va prendre als seus pares quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els seus oncles i amb una cosina una mica menor a l'Empordà . La experiència viscuda va ser la base del seu primer llargmetratge, rodat íntegrament en català Estiu 1993 i estrenat a 2017.
Es va graduar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2009; va cursar el Màster en TV de Qualitat i Innovació organitzat per la Televisió de Catalunya el 2010 i el Master of Arts a la London Film School (beca de postgrau d'Obra Social "la Caixa"). A Londres va dirigir el documental Born Positive i el curtmetratge de ficció Lipstick.
Gènere: drama/ adopció, infancia, família, basat en fet reals, autobiogràfica.
Corrent cinematogràfica o moviment: -
Format de la pel·lícula
1.Argument
Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare. Lluny del seu entorn proper, en ple camp, la nena haurà d'adaptar a la seva nova vida.
2. Recursos visuals :
-Plans
Destaquen primers plans de les cares dels personatges, sobretot de la Frida. També hi trobem alguns plans generals en el inici d'algunes escenes.
-Moviment de la càmera
La caàmera màjoritariament permaneix en moviment, donant-li un caràcter més ralista i mé humà.
-Actors: Laia Artigas, Bruna Cusí, David Verdaguer, María Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas, Berta Pipó, Quimet Pla, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Montse Sanz, Tere Solà, Josep Torrent.
-Escenografia
La pel·lícula està rodada, gairabé sencera, en una masia de Girona i el seu entorn. També apareix algunes escenes a Barcelona i el poble on està situada la masia.
-Recursos estilístics
Un recurs molt utilitzat per la directora és deixar algunes escenes sense rodar, perquè bé vol que l'espectador imagimi el que pasa en aquell buit o bé perquè és obvi el que succeeix.
-Banda sonora
La música és present en moltes escenes per ajudar a transmetre el sentiment que es vol expressar en la escena concreta.
-To del llenguatge
El llenguatge usat pels actors és quotidià per reflexar encara més el realisme quotidià del llargmetratge.
-Llum
En la majoria de les escenes la llum és natural, encara que en les que són nocturnes, segurament, s'utilitza algun focus de llum artificial.
-Vestuari
El vestuari està adequat a la època i és acord al qual els personatges de la vida rel portarien.
3.Tria un personatge i fes la descripció:
La Frida és una nena de 6 anys, morena, amb el cabell arrinxolat i prima. Ha d'afrontar la pèrdua de la seva mare i el seu caracter fa pics durant el llarg de la pel·lícula. A vegades té actituts cruels però que en el fons l'espectador acaba entenen que ho fa sense mala intenció.
4.Tria una escena per explicar-la
ANDY WARHOL. L'ART MECÀNIC
La mostra subratlla la forma amb la qual Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 - Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l'avanç tècnic i industrial, Warhol va usar tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com "propis d'una cadena de muntatge".
Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d'una selecció d'assajos escrits per teòrics de la seva obra, l'exposició inclou una secció de retrats de l'artista, presos per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.
La obra que he escollit són una sèrie de Sreen Test (proves de pantalla) fetes entre 1964 i 1966 a l'estudi de l'autor, The Factory, a Nova York.
Els subjectes van ser capturats amb un fort relleu gràcies a una llum clau forta i filmada per Warhol amb la seva càmera estacionària de 16 mm Bolex en rotllos silenciosos, blancs i negres, de 100 peus de film a 24 fotogrames per segon. Els rodets de pel·lícula de dos minuts i mig es van projectar en "càmera lenta" a 16 fotogrames per segon.
Moltes de les Proves de pantalla es van organitzar en diferents compilacions com ara 13 dones més boniques, 13 nens més belles i 50 fantàstics i 50 personalitats. Això es va fer amb la intenció de complaure certes audiències a les quals Warhol exhibia el seu art.
Gairebé 500 proves de pantalla es van fer, però no totes es van mantenir.
Andrew Warhola, més conegut com a Andy Warhol va néixer el dia 6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, Pennsilvània, i va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.
Va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates
EVERYBODY WANTS SOME
Director: Richard Linklater
UN THYSSEN MAI VIST
Les obres d'aquesta exposició estaven dividides en quatre seccions, encara que totes tenien una cosa en comú: la religió. La primera era sobre temes religiosos, la segona eren retrats, la tercera natures mortes i per últim hi havien paisatges.
Us parlaré d'una obra d'Edward Hopper titulada l'Habitació d'hotel, del 1931.
En una anònima habitació d'hotel, una
noia reposa a la vora d'un llit. És de nit i està cansada. S'ha tret el barret,
el vestit i les sabates, i gairebé sense forces per desfer les maletes,
consulta l'horari del tren que haurà de prendre al dia següent. La solitud de
les ciutats modernes constitueix un dels temes centrals de l'obra de Hopper. En
habitació d'hotel, la paret del primer terme i la còmoda de la dreta
constrenyen l'espai, mentre que la gran diagonal del llit dirigeix la nostra
mirada cap al fons, on una finestra oberta ens converteix en voyeurs del que
passa a dins. La figura femenina abstreta contrasta amb la fredor de l'estada,
en la qual predominen les línies netes i els colors brillants i plans, avivats
per la forta llum zenital.
SALVACIÓN.
Director: Denise Castro
OTEIZA. La desocupació de l’espai
Deesign Does (El que el diseny fa) és una exposició que dibuixa, de forma col·lectiva, les fronteres de com el disseny dóna forma als reptes globals de la nostra societat, de vegades per millorar i altres, per a tot el contrari. Aquest és un projecte que pretén explorar la responsabilitat del disseny en el seu impacte en la indústria, en l'humà, en els sistemes socials i en els valors culturals.
L'exposició s'articula mitjançant una conjunt de preguntes contestades en 15 projectes de dissenyadors locals i internacionals que responen a principals reptes de l'actualitat: sostenibilitat, connectivitat, marginació, consumisme, innovació i nous materials, etc. D'aquesta manera es vol establir un diàleg amb la ciutadania, afavorint la participació i la generació de coneixement que alimenti la pràctica transdisciplinar del disseny. L'exposició funciona com un centre d'operacions que connecta un extens programa d'activitats i iniciatives.
Un dels projectes que més em va cridar l'atenció va ser el "D'ON PROVENEN LES COSES?".Es tracta d'un treball d'investigació a partir d'un porc que es va crear en una granja holandesa.Un cop mort l'animal va ser trocejat i va ser repartit arreu del món i les difertents parts van acabar formant part d'un total de 185 productes. entre ells podem trobar coses tan sorprenents com munici´medicina, paper fotogràfic, vàlvules de cor, ferns, xiclets, cosmètics o cigarrets.
Després de tres anys d'investigació, Christen Meindertsma va publicar aquest llibre, en el qual tots els productes derivats del porc es mostren a la seva veritable escala.
INAUGURACIÓ DE L'OBRA DE JORDI BENITO
Dissabte 21 d'abril la classe B2A1 vam asistir a la inauguració de l'obra de Benito que vam restaurar l'any passat. Moltes persones van assistir a l’acte d’inauguració que va començar amb una performance a càrrec del performer i amic de Benito, Toni Jodar.
Carles Santos va sonar aquest diumenge al migdia al parc de Ponent de Granollers. Amb aquesta música el performer i explicador de dansa Toni Jodar, gran amic de Jordi Benito, va fer una performance com a obertura de l’acte d’inauguració de la instal·lació permanent de l’artista granollerí reconegut internacionalment. Ho va fer amb l’armilla de Jordi Benito, que tant el significava, i dins del llac on a partir d’ara hi haurà (en nou blocs de granit) la partitura de l’obra que Santos va dedicar a Benito.
L'acte d'inauguració de la instal·lació permanent de Jordi Benito al parc de Ponent va acabar amb una acció a càrrec d'alumnes de l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera que van fer una improvisació sobre una música de Carles Santos.
El projecte a l’entorn del llac del parc de Ponent ideat per Benito consta de quatre elements:
Una estructura en forma d'infinit sobre l'antiga torre elèctrica, que representa l'energia; nou blocs de granit, amb partitures de Carlos Santos gravades dins el llac, que simbolitzen la música; la fórmula matemàtica d'Euler reproduïda amb ferro, que representa la ciència ;i un cercle dins el llac, inspirat al llac de Wannsee , símbol de la memòria i la història
ESTIU DEL 1993
Director: Carla Simón
Biografia del director:Carla va néixer el 1986 a Barcelona i va créixer a Les Planes d'Hostoles, un petit poble catalán. El sida li va prendre als seus pares quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els seus oncles i amb una cosina una mica menor a l'Empordà . La experiència viscuda va ser la base del seu primer llargmetratge, rodat íntegrament en català Estiu 1993 i estrenat a 2017.
Es va graduar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2009; va cursar el Màster en TV de Qualitat i Innovació organitzat per la Televisió de Catalunya el 2010 i el Master of Arts a la London Film School (beca de postgrau d'Obra Social "la Caixa"). A Londres va dirigir el documental Born Positive i el curtmetratge de ficció Lipstick.
Gènere: drama/ adopció, infancia, família, basat en fet reals, autobiogràfica.
Corrent cinematogràfica o moviment: -
Format de la pel·lícula
1.Argument
Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare. Lluny del seu entorn proper, en ple camp, la nena haurà d'adaptar a la seva nova vida.
2. Recursos visuals :
-Plans
Destaquen primers plans de les cares dels personatges, sobretot de la Frida. També hi trobem alguns plans generals en el inici d'algunes escenes.
-Moviment de la càmera
La caàmera màjoritariament permaneix en moviment, donant-li un caràcter més ralista i mé humà.
-Actors: Laia Artigas, Bruna Cusí, David Verdaguer, María Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas, Berta Pipó, Quimet Pla, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Montse Sanz, Tere Solà, Josep Torrent.
-Escenografia
La pel·lícula està rodada, gairabé sencera, en una masia de Girona i el seu entorn. També apareix algunes escenes a Barcelona i el poble on està situada la masia.
-Recursos estilístics
Un recurs molt utilitzat per la directora és deixar algunes escenes sense rodar, perquè bé vol que l'espectador imagimi el que pasa en aquell buit o bé perquè és obvi el que succeeix.
-Banda sonora
La música és present en moltes escenes per ajudar a transmetre el sentiment que es vol expressar en la escena concreta.
-To del llenguatge
El llenguatge usat pels actors és quotidià per reflexar encara més el realisme quotidià del llargmetratge.
-Llum
En la majoria de les escenes la llum és natural, encara que en les que són nocturnes, segurament, s'utilitza algun focus de llum artificial.
-Vestuari
El vestuari està adequat a la època i és acord al qual els personatges de la vida rel portarien.
3.Tria un personatge i fes la descripció:
La Frida és una nena de 6 anys, morena, amb el cabell arrinxolat i prima. Ha d'afrontar la pèrdua de la seva mare i el seu caracter fa pics durant el llarg de la pel·lícula. A vegades té actituts cruels però que en el fons l'espectador acaba entenen que ho fa sense mala intenció.
En l'escena final, hi trobem a l'Esteve, vestint a la seva filla Anna i a la Frida, que acaba fent-lis pessigolles i jugant amb elles. En un moment donat la Fida para i es posa a plorar. La Marga entra en escena preocupada per la seva neboda. Acaben tots quatre asseguts al capçal del llit del matrimoni, la Marga abraçant a la Frida per conçolar-la. L'Esteve i la Marga es miren complices ja que saben el motiu pel qual la nena plora i fins i tot ella ho admet: << la meva mare està morta>>.
M'agrada aquesta escena perquè es com si et treguessin un pes de sobre. Durant tota la pel·lícula vaig notar un com una pressió al pit, com si jo sentís tot el dolor que sentia la Frida després de la pèrdua de la seva mare.
M'agrada aquesta escena perquè es com si et treguessin un pes de sobre. Durant tota la pel·lícula vaig notar un com una pressió al pit, com si jo sentís tot el dolor que sentia la Frida després de la pèrdua de la seva mare.
La mostra subratlla la forma amb la qual Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 - Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l'avanç tècnic i industrial, Warhol va usar tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com "propis d'una cadena de muntatge".
Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d'una selecció d'assajos escrits per teòrics de la seva obra, l'exposició inclou una secció de retrats de l'artista, presos per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.
La obra que he escollit són una sèrie de Sreen Test (proves de pantalla) fetes entre 1964 i 1966 a l'estudi de l'autor, The Factory, a Nova York.
Els subjectes van ser capturats amb un fort relleu gràcies a una llum clau forta i filmada per Warhol amb la seva càmera estacionària de 16 mm Bolex en rotllos silenciosos, blancs i negres, de 100 peus de film a 24 fotogrames per segon. Els rodets de pel·lícula de dos minuts i mig es van projectar en "càmera lenta" a 16 fotogrames per segon.
Moltes de les Proves de pantalla es van organitzar en diferents compilacions com ara 13 dones més boniques, 13 nens més belles i 50 fantàstics i 50 personalitats. Això es va fer amb la intenció de complaure certes audiències a les quals Warhol exhibia el seu art.
Gairebé 500 proves de pantalla es van fer, però no totes es van mantenir.
Andrew Warhola, més conegut com a Andy Warhol va néixer el dia 6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, Pennsilvània, i va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.
Va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates
EVERYBODY WANTS SOME
Director: Richard Linklater
Biografia del director: Richard Linklater (born July 30, 1960) is an American filmmaker, screenwriter, and actor. Linklater is mostly known for his realistic and natural humanist films which mainly revolve around suburban culture and effecs of passage of time.
Genre: comedy
Movie format: digital
1. Plot:
Freshman Jake is the newest addition to the baseball team at a small Texas college, and he is quickly swept up in the rowdy, competitive atmosphere of the house where the entire squad lives. As he and the other players crash one party after the next in search of a good time (and good-looking gals), he finds himself falling in love with an artsy student named Beverly
2. Visual resources:
-Shots: It has really static frontal shots with no innovation at all.
-Actors:
·Blake Jenner as Jake Bradford
·Zoey Deutch as Beverly
-Scenography: It has great scenography thanks to the colors and the "landscape" with a 1980s atmosphere.
-Stylistic resources: it uses the stylistic from the 80's.
-Soundtrack: the songs are appropied to the period of the film.
-Tone of voice: it has a colloquial speak which corresponds to the age of the characters.
-Light: natural
-Color: colorful
-Clothes: based on the 80's (very colorful)
3. Character Description:
Charlie Willoughby: Is a very peaceful boy who is always making reflections of life. We could say that he is the smoker of the group. In the end, the trainee discovers that he is not really a teenager, but a thirty-year-old and throws him out of the team
4. Explain scene:
In this scene, they go to a bar to get together with the rest of the team. On the way, a song on the radio sounds, called Rapper's Delight, and everyone starts to sing it.
-Color: colorful
UN THYSSEN MAI VIST
Les obres d'aquesta exposició estaven dividides en quatre seccions, encara que totes tenien una cosa en comú: la religió. La primera era sobre temes religiosos, la segona eren retrats, la tercera natures mortes i per últim hi havien paisatges.
Us parlaré d'una obra d'Edward Hopper titulada l'Habitació d'hotel, del 1931.
Edward Hopper (Nyack, Nova York, 22 de juliol
de 1882 - Nova York, 15 de maig de 1967) fou un pintor estatunidenc conegut per
les seves representacions realistes i misterioses de la soledat en els Estats
Units contemporanis.
ART I CINEMA
L'exposició estava estructurada en nou parts
que fan un "viatge" durant el temps. Primer apareixen els germans
Lumière juntament amb els grans artistes impressionistes. Després ens trobem a
Charles Chaplin amb artistes avantguardistes. A continuació ens mostres a Dalí
amb Hitchcock, Jean-Luc Godard amb Andy Warhol i Yves Klein, etc. Finalment
arribem a l'època de les insta·lacions i el videoart La selecció de materials
inclou filmacions, videoprojeccions i videoinstal·lacions, cartells, pintures,
dibuixos, gravats i fotografies, objectes, vestuaris i llibres.
Primer, us parlaré d'un conjunt de fotografies d'Étienne-Jules Marey. Són fotografies de corrents de fum per l'estudi dels moviments (1899-1902).
Com he dit anteriorment, l'objectiu d'aquestes fotografies és l'estudi del moviment, ja que l'autor era un científic i cronofotògraf francès que es va centrar majoritàriament en aquest ja fos en els cos, la sang, etc.
Crec que aquestes fotografies són un molt bon exemple d'estudi del moviment amb seqüències de fotografies.
Étienne-Jules Marey (Beaune, 5 de març del 1830 - París, 15 de maig del 1904) va ser un científic i cronofotògraf francès.
La seva tasca va ser significant en el desenvolupament de la cardiologia, instrumentació física, aviació, cinematografia i la ciència de la fotografia de laboratori. Està àmpliament considerat com un pioner de la fotografia i una important influència dins la història del cinema.
Com he dit anteriorment, l'objectiu d'aquestes fotografies és l'estudi del moviment, ja que l'autor era un científic i cronofotògraf francès que es va centrar majoritàriament en aquest ja fos en els cos, la sang, etc.
Crec que aquestes fotografies són un molt bon exemple d'estudi del moviment amb seqüències de fotografies.
Étienne-Jules Marey (Beaune, 5 de març del 1830 - París, 15 de maig del 1904) va ser un científic i cronofotògraf francès.
La seva tasca va ser significant en el desenvolupament de la cardiologia, instrumentació física, aviació, cinematografia i la ciència de la fotografia de laboratori. Està àmpliament considerat com un pioner de la fotografia i una important influència dins la història del cinema.
SALVACIÓN.
Director: Denise Castro
Biografia del director: Denise Castro va néixer el 27 d'agost del 1979 a Barcelona, Espanya. Ella és un directora i escriptora, coneguda per Vamp (2015), I Love U (2003) i Salvació (2016).
Gènere: terror, drama, romàntic.
Corrent cinematogràfica o moviment: Terror indie
Format de la pel·lícula:
1.Argument: Salvació explica la història d'una noia que pateix un problema de cor i ha de ser operada amb urgència. Quan arriba a l'hospital coneix a un noi que també està ingressat. Tot sembla anar bé fins que el sèrum comença a donar problemes sense cap motiu. La nena no sap molt bé què està passant i hi ha massa coses que no tenen explicació, però ... ¿podria salvar la vida si es converteix en vampir?
2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :
Plans: Feia servir una gran varietat de plans en quant a distància focal però la majoria d'ells no variaven en perspectiva ja que es centraven en un punt de vista frontal
Moviment de la càmera: La gran part del temps està estàtica però quan hi ha moviment a la càmera, ajuda a dinamitzar les escenes i a aportar cert realisme a la pel·lícula.
Actors: Tot i ser amateurs com a actors, crec que van fer una gran feina transmetent el guió de forma natural i professional, sense que semblessin autòmats o que fingissin el que actuaven.
Escenografia: L'ambientació està bastant ben feta i aconseguida ja que recorda a un vell hospital que ens fa pensar que va passar en el passat aquesta història.
Recursos estilístics: Aprofita molt els tòpics vampirescs per tal de dir-nos la cosa contrària. També fa ús de la simbologia dels colors, la llum i d'algunes icones de forma indirecta que ajuda a fer-nos arribar el missatge.
Banda sonora: La música acompanya perfectament la pel·lícula i ajuda a la imatge a acabar d'expressar allò que vol.
Llum: La llum del film és molt suau i tènue sense grans contrastos. Aprofita molt bé els clarobscurs a les escenes nocturnes.
Color: Predomini dels colors freds que fan l'espai més buit i solitari. Si utilitzen colors càlids, són colors molt poc saturats i de poca intensitat.
Vestuari: Molt senzill i pla, sense cap element ni color destacable, sobretot colors crema que s'adaptaven perfectament al seu entorn.
3.Tria un personatge i fes la descripció
La Cris, la protagonista, és una noia prima de cabells llargs que pateix una anomalia al cor i l'han d'operar, cosa que li provoca una por oculta. És una apassionada de la ciència ficció i de la fantasia, concretament dels vampirs. Aquesta por i la passió per la fantasia, fan que s'imagini que el Victor, un pacient de l'hospital, sigui un vampir. Ella vol que el Victor la converteixi en vampir i així salvar-se de la operació. Però tot canvia quan en Victor mor i ella ha d'enfrontar l'operació.
4.Tria una escena per explicar-la
L'escena que he triat, és quan el Victor porta a la Cris al terrat de l'hospital i aprofundeixen en la seva relació. La foto d'adalt mostra un moment de tensió que hi ha en un possible petó.
Plans: Feia servir una gran varietat de plans en quant a distància focal però la majoria d'ells no variaven en perspectiva ja que es centraven en un punt de vista frontal
Moviment de la càmera: La gran part del temps està estàtica però quan hi ha moviment a la càmera, ajuda a dinamitzar les escenes i a aportar cert realisme a la pel·lícula.
Actors: Tot i ser amateurs com a actors, crec que van fer una gran feina transmetent el guió de forma natural i professional, sense que semblessin autòmats o que fingissin el que actuaven.
Escenografia: L'ambientació està bastant ben feta i aconseguida ja que recorda a un vell hospital que ens fa pensar que va passar en el passat aquesta història.
Recursos estilístics: Aprofita molt els tòpics vampirescs per tal de dir-nos la cosa contrària. També fa ús de la simbologia dels colors, la llum i d'algunes icones de forma indirecta que ajuda a fer-nos arribar el missatge.
Banda sonora: La música acompanya perfectament la pel·lícula i ajuda a la imatge a acabar d'expressar allò que vol.
Llum: La llum del film és molt suau i tènue sense grans contrastos. Aprofita molt bé els clarobscurs a les escenes nocturnes.
Color: Predomini dels colors freds que fan l'espai més buit i solitari. Si utilitzen colors càlids, són colors molt poc saturats i de poca intensitat.
Vestuari: Molt senzill i pla, sense cap element ni color destacable, sobretot colors crema que s'adaptaven perfectament al seu entorn.
La Cris, la protagonista, és una noia prima de cabells llargs que pateix una anomalia al cor i l'han d'operar, cosa que li provoca una por oculta. És una apassionada de la ciència ficció i de la fantasia, concretament dels vampirs. Aquesta por i la passió per la fantasia, fan que s'imagini que el Victor, un pacient de l'hospital, sigui un vampir. Ella vol que el Victor la converteixi en vampir i així salvar-se de la operació. Però tot canvia quan en Victor mor i ella ha d'enfrontar l'operació.
4.Tria una escena per explicar-la
OTEIZA. La desocupació de l’espai
L’exposició
de La Pedrera ens mostra les diferents etapes de Jorge Oteiza. Primer ens
exposa les seves primeres escultures i mica en mica va avançant en la seva
trajectòria fins les seves últimes peces.
La
obra de la que parlaré és La Ola
L’escultura
va ser realitzada al taller de Pere Casanovas està feta d’alumini patinat i
pintura de poliuretà de 770x415x340 cm. Està basada en una escultura de bronze de 5 cm
d’alçada feta per Oteiza quan l’artista experimentava en formats petits.
El
que vol aconseguir l’autor amb aquesta escultura és <<dialogar amb la
convexitat del Museu>>; amb això es refereix al joc d’ombres que crea la
posició del sol i de l’edifici damunt de l’obra, també va aclarir: << En basc, l’ombra es diu itxal, que
significa el poder de l’ésser, no la manca de llum. L’ombra és el poder de la
llu,: com més ombra hi ha, més presència lluminosa tenim>>
Personalment
crec que el que Oteiza vol es que ens adonem que a través d’una escultura, en
aquest cas, és pot crear una altre obra d’art, l’ombra.
Jorge
Oteiza Enbil (1908-2003) fou un pintor, dissenyador, escultor i assagista basc.
Algunes de les seves obres estaven influïdes pels avantguardes de l’època com
el cubisme i el primitivisme.
PHILIPPE HALSMAN. SORPRÈN-ME
L'exposició està dividida en quatre sales. La primera són les retrats que va fer durant els anys en els que Halsman va estar Paris. La segona es basa en els primers anys de la seva estada als Estats Units; són fotos d'actors, models, polítics entre ells Marilyn Monroe, Alfred Hitchcock, etc. La tercera està dedicada a un projecte del fotògraf anomenat jumpology que consistia en fer saltar cada persona amb qui feia una sessió de fotos i fer-li una fotografia en el moment en que estava suspesa. Per últim una sala on mostrava un repertori d'idees fotogràfiques amb la col·laboració de Salvador Dalí.
L'obra que analitzaré és un retrat en blanc i negre de l'actriu de cinema mut Gloria Swanson del 1950.
La imatge mostra a l'actriu recolzada cap endavant sobre els seus braços i el cap sobre ells. Mira a l'objectiu amb una mirada decaiguda.
Crec que en aquesta fotografia, Halsman, ens vol transmetre el que Swanson estava sentint en aquell període de la seva carrera, tristesa.
En aquella dècada el cinema començava a incorporar la veu dels actors i les pel·lícules tenies música d'ambient. I és per això que l'actriu estava trista, per que llavors començava a no trobar treball ja que ella era actriu de cinema mut no de cinema amb veu.
La fotografia de la qual parlaré a continuació del retrat d'Albert Einstein del 1947.
Aquesta fotografia mostra es rostre d'Einstein afligit des d'un punt de vista picat.
El que ens vol fer arribar, Halsman, amb aquesta foto, segons el que penso, és la culpa que sentia Einstein després de que es llancecin les bombes atòmiques a la segona guerra mundial.
PUNK. ELS SEUS RASTRES EN L'ART CONTEMPORANI
L'exposició és temporal i està formada per diversos artistes, entre ells, les Guerrilla Girls, Maria Pratts i Antoni Hervàs.
Els moviments punk van aparèixer a mitjans de la dècada del 1970 als Estats Units, a Gran Bretanya i a Austràlia. La seva filosofia es basava en: "Fes-ho a la teva manera", rebutja els dogmes i qüestiona lo establert, menysprea les modes i la societat de masses. Aquests moviments van ser a causa del malestar i descontentament a una situació que no mostrava futur però, tot i així, es va estendre ràpidament.
L'objectiu d'aquesta exposició és expressar la actitud d'aquesta revolució.
La primera obra que tractaré serà I've got it all de Tracey Emin datada al 2000. És una fotografia en color.
Tracey es fotografia amb diners entre les cames , com si equiparés pràctica artística i pràctica sexual, totes dues remunerades.
Sota el meu paré expressa, que tot del que es desprèn en els actes de prostitució torna al seu cos ficant-se el que ha produït amb ells, representant així,que no perd res, que "ho tinc tot", com diu al títol del seu autoretrat.
A la dècada del 2000 conviuen expressions artístiques diferents:
- Art relacional
- Art de carrer
- Stuckism
- Superflat
- Videogame art
- VJ art
- Art virtual
- IMAGINE&POESIA
- Nou Informalisme
A continuació parlaré de l'autoretrat, en blanc i negre, de Jordi Mitjà del 1991.
La postura i la vestimenta remeten al romanticisme igual que el títol de la fotografia: l'artista apareix copejat i exemplifica la transició cap a una pràctica de l'art, la música i la cultura en general definida com un acte de confrontació i resistència.
crec que el que vol transmetre l'artista amb aquesta foografia és tot el que has de suportar quan expresses el que sents o la teva opinió, en aquest cas, amb l'art.
A la dècada del 1990 conviuen:
crec que el que vol transmetre l'artista amb aquesta foografia és tot el que has de suportar quan expresses el que sents o la teva opinió, en aquest cas, amb l'art.
A la dècada del 1990 conviuen:
- Bioart
- Cyberart
- Realisme cínic
- Art Digital
- Data art
- Internet art o net.art
- Massurrealisme
- Maximalisme
- Nova escola de Leipzig
- Art de nous mitjans
- Software art
- Nova pintura Europea
- Young British Artists
COL·LECCIÓ MACBA 31
La col·lecció planteja discursos de diferents tarannàs com: qüestionar la relació de l'art amb ell mateix, la seva capacitat per interrogar la realitat i el fet de donar-li la volta per señalar les seves contradiccions i el perquè del seu ordenament, l'art com un organisme viu, l'experimentacó sensorial de l'espectador, la corporalitat, la vivència del temps i les diferents formes de conflicte en el món actual.
L'obra que explicaré ara és Water Motor. És unu filmació feta per Babette Mangolte a l'any 1978.
Quan Babette, la qual era fotògrafa habitual de la ballarina i coreògrafa nord-americana Trisha Brown, va assistir als assajos de la peça WATER MOTOR, va tenir clar que Trisha no podria mantenir tota la vida la intensitat amb què interpretava i feia créixer els seus moviments i que l'havia de filmar.
La coreografia que ballava, partia de moviments derivats de gestos quotidians desplegats en una seqüència continuada com si es tractés d'un fluid, d'aquí el títol.
Crec que Babette ens vol mostrar la fluïdesa amb la que balla Brown un pasos de dansa contemporània basats en els gestos que fem al dia a dia sense adonar-nos i la capacitat de la ballarina per fer-los d'una forma que sembla que no s'esforci en fer-los tan fluids.
Babette Mangolte ha estat molt implicada en l'escena artística del downtown novaiorquès. Va documentar fotogràficament performances d'artistes i ballarins, entra ells Trisha Brown. Va treballar com a directora de fotografia fins que va començar a produir les seves pròpies pel·lícules. El seu cinema experimental i no narratiu s'ha projectat en festivals d'arreu del món i se li han dedicat diverses retrospectives.
Comentarios
Publicar un comentario