DISSENY
MURAL FLORAL
A continuació adjunto fotografies dels esboços de les flors que més endevant he pintat com a proposta per un mural floral per decorar les parets de l'Institut Celestí Bellera.
Per insppirar-me per fer aquest mural vaig buscar imatges de murals florals en moltes pàgines, per exemple PINTEREST. També vaig agafar de referència fotografies de flors que m'agradaven i altres pintures amb aquarel·la.
https://www.pinterest.es/marato349/art/
·FOTOMUNTATGE
He integrat algunes de les flors del meu mural en una de les fotos de les parets de l'edifici de l'institut.
A l'hora de realitzar el projecte en la realitat, em juntar amb les meves companyes Mar Oliver, Jessica Sibina i Mar Gimeno per pintar el mural de la mateixa paret en que jo havia realitzat la meva proposta. A continuació adjunto imatges i videos del procès:
https://youtu.be/ec_u01cb3Ho
TIPOGRAFIA
He fet un petit quadernet amb les diferents propostes de lletres modificades a mà. Al costat de cada lletra hi trobe un petita llegenda on indica quin tipus és i quina tècnica he utilitzat. La lletra que he triat per aquest excercici és la "L".
TIPUS: pinyon script
TÈCNICA: llapis de colors
TIPUS: permanent marker
TÈCNICA: puntillisme(retolador)
TIPUS: pacífico
TÈCNICA: tinta xina (ploma de vidre)
TIPUS: ultra
TÈCNICA: quadriculat (retoladors)
TIPUS: lobster
TÈCNICA: tinta xina (pinzell)
TIPUS: impact
TÈCNICA: tinta xina de colors (ploma d vidre)
TIPUS: abril fatface
TÈCNICA: tempera
TIPUS: amatic SC
TÈCNICA: aquarela
TEORIA
La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.
A Europa, la transició del manuscrit únic cap al document reproductible és el resultat de dos avenços tecnològics: el paper i la impremta. La tipografia és el resultat de l'evolució de l'ofici de gravació de pàgines sinceres per fer incunables, la invenció dels tipus reutilitzables. La tipografia, com a tècnica, per definició s'encarrega de distribuir els caràcters (lletres) per l'espai, utilitzant el tipus adient per a cada moment, amb la màxima d'aconseguir la millor comprensió del text pel seu lector.
-FAMÍLIA TIPOGRÀFICA: conjunt de caràcters, cossos i sèries diferents amb el mateix dibuix. El conjunt de lletres, xifres i signes d'una família tipogràfica són fruit d'un disseny característic i tenen un nom propi. Per exemple, Times, Meridien, Futura. La família inclou caràcters alfabètics, signes auxiliars de l'alfabet, xifres i altres símbols (matemàtics, monetaris, etc.). El terme família tipogràfica també s'utilitza per designar els grups (romana, pal sec, egípcia...) en què els tipògrafs i estudiosos (Francis Thibaudeau, Maximilien Vox, Aldo Novarese, etc.) han classificat les lletres tipogràfiques.
-TIPUS: peça metàl·lica (generalment un aliatge amb base de plom) en forma de paral·lelepípede que du en relleu una lletra o signe. Un conjunt complet d'aquestes peces, també anomenades tipus mòbils, amb totes les lletres, xifres i signes amb les mateixes característiques i del mateix cos, forma una pòlissa. Els tipus servien en la impressió tipogràfica per compondre el text per a la seva impressió. Aquests són fosos en una fonedora o bé directament a les màquines de composició tipogràfica.
-FONT: assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa família en cadascuna de les seves variants de sèrie, o, dit d'una altra manera, és un conjunt o assortiment complet de lletres, signes i blancs tipogràfics d'una classe o tipus determinat, en una mida o estil concrets.
-CARÀCTER: Símbol gràfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge.
·Anatomia de la lletra
Parts que componen un tipus:
-Alçada de les majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa alta.
-Alçada de la x: alçada de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendents.
-Anell: és l'asta corba tancada que formen les lletres «b, p i o».
-Ascendent: asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'alçada x, com ara les lletres «b, d i k».
-Asta: tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part més essencial.
-Astes muntants: són les astes principals o obliqües d'una lletra, com ara en «L, B, V o A».
-Asta ondulada o espina: és el tret principal de la lletra «S» majúscula o «s» minúscula.
-Asta transversal: tret horitzontal de les lletres «A, H, f o t».
-Braç: part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del caràcter, tal com es pronuncia en les lletres «E, K i L».
-Cua: asta obliqua penjoll que formen algunes lletres, com ara a la «R o K».
-Descendent: asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com passa amb les lletres «p ig».
-Inclinació: angle d'inclinació d'un tipus.
-Línia base: la línia sobre la qual es recolza l'altura.
-Orella: és la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres com ara «g, o i r».
-Rebava: és l'espai que hi ha entre el caràcter i la vora del mateix.
-Serifa, rematada o gràcia: és el traç o acaba d'un asta, braç o cua.
LA CAPSA ENTRÒPICA
“La capsa entròpica. El Museu d’objectes perduts”, comissariada per l’artista Francesc Torres mostra una selecció d’obres de les reserves del museu que conviden a reflexionar sobre la naturalesa dels museus i la seva funció conservadora.
S’exposen obres d’art que estaven guardades als magatzems: peces apunyalades, estripades, empeses Rambla avall fins al mar, cremades, amagades, traslladades, oblidades, abandonades a la intempèrie... El resultat de l’inevitable xoc entre cultura (Aston Martin) i història (mur).
La conjuntura, la circumstància. Narratives apassionants a través de casos concrets: els rostres dels jueus del Retaule dels sants, de Bernat Martorell, ratllats per mor de l’antisemitisme; els murals de Sert a la catedral de Vic, cremats fins a esdevenir expressionisme abstracte, confrontats a un oli voluntàriament socarrimat de Joan Miró; rostres de governants que han patit les ires del poble: l’oli de Josep Bonaparte travessat per una espasa, el bust marmori d’Isabel II atrotinat durant la Gloriosa; varios olis amb nusos femenins apunyalats i (alguns) restaurats, per mor d’ideals superiors... i fotografies de Lucio Fontana coltellant les seves famoses pintures; les portes de la Casa Batlló abandonades el 1957 durant una reforma; Buster Keaton muntanya avall com a paradigma estructural...
Pura entropia i desordre a partir d’un conjunt de projectes artístics perduts.
IMATGE CORPORATIVA
-LA MEVA PRPOSTA
La idea em va venir quan em vaig enrecordar de quan era petita i em feia mal, els meus pares me la curaven i després em posaven una tirita perquè em deixés de fer mal. Per a molts nens les tirites són aquell superheroi que quan es fan mal els curen. Així que vaig triar fer una tirita animada. Té els mateixos colors (semblants) als del logo de l'hospital de Granollers.
-QUÈ ÉS UNA MASCOTA PUBLICITÀRIA
Es defineix com a mascota publicitària a un personatge que representa una marca, creant un llaç entre el producte o servei i el consumidor.
Aquests personatges lligats a les marques, solen ser persones, animals o objectes caricaturitzats.
Diversos productes i serveis busquen aconseguir afinitat amb el consumidor mitjançant totes les estratègies possibles, per aconseguir aquest propòsit en molts casos es recorre a l'ús de Mascotes Publicitàries.
Les mascotes publicitàries són un recurs més amigable d'apropar al consumidor amb determinat bé o servei, ja que en molts casos això es dificulta quan les marques són massa serioses o quan brinden serveis que poden generar desconfiança o por en els consumidors.
La creació de mascotes publicitàries és part d'una estratègia comercial, que apel·la a generar accions en el consumidor aconseguint fixar conceptes i emocions mitjançant el carisma d'un personatge dissenyat per a una marca o producte. Moltes vegades la motivació de compra es veu fixada per l'emoció d'una mirada d'un tendre cadellet en l'empaquetatge d'un producte i no per les característiques racionals.
És força conegut que en molts casos és més poderós apel·lar als sentiments i emocions que en els arguments racionals per vendre.
Els personatges creats per representar a una marca o producte estan sempre destinats a crear Atenció per part dels potencials consumidors mitjançant la tendresa o atractiu, aconseguint així despertar l'interès, després el desig i finalment accionant la compra, tal com resa el mètode AIDA.
Se sol pensar que l'associació d'un producte amb una mascota publicitària té com a objectiu el públic infantil, però això és un concepte errat, ja que a poc a poc l'estètica del cartoon o dibuix animat va conquistant l'acceptació del públic adult, això a causa al fet que aquest target consumeix amb més freqüència historietes, dibuixos animats i fins i tot jocs de vídeos.
Aquest fet ho demostra la massiva afluència de persones de totes les edats que esperen els propers estrenes cinematogràfiques de cases realitzadores de dibuixos animats, com els són: Pixar o Dreamworks. Un cas interessant també és el consum d'animacions segmentades per a un públic adult.
Els vincles que s'han de generar en la creació d'una mascota publicitària són els següents:
-Vincle per tema:
Es determina l'associació que es vol generar amb la mascota i el producte o servei, ja sigui educatiu, diversió, fantasia, etc.
-Vincle per forma:
Es pot utilitzar la forma del producte o la forma del logo, de tal manera que el públic objectiu faci una associació gairebé automàtica.
-Vincle per color:
Els colors corporatius són utilitzats en el disseny del personatge, per conservar l'associació amb la marca.
-ANÀLISI DE LA IMATGE CORPORATIVA D'UNA EMPRESA
PORTADA DEL 99
ANÀLISI CARTELL PUBLICITÀRI
Idea: anuncia les festes anuals del barri de Gràcia, de barcelona, afegeix les dates d'aquestes(del 15 al 21 d'agost). El cartell pertany a l'any 2016.
El cartell convida a anar a les festes a través de les imatges que es troben darrera de la tipografia.
Imatge: no hi han imatges, més ben aviat il·lustracions que fan referència a les activitats que es faran durant les festes com correfocs, concerts. etc.
També trobem una il·lustració que ens fa reconèixer que parla de Gràcia: la torre/campanar, emblemàtica, de la Plaça de la Vila.
Davant de les il·lustracions trobem el lema/logotip: LA FESTA, GRACIA! A sota d'aquesta trobem les dates.
Composició: podem dividir el cartell en dos parts: la superior on es troben les il·lustracions i la part inferior on trobem la tipografia.
Tipografia: la tipografia del logotip és gran i clara en color amb un fons blanc per que no es superposi amb les il·lustracions. Als extrems està una mica distorcionada i en comptes d'estar recte, les lletres fan una curva suau.
En quant a les lletres de les dates, s'ha emprat la mateixa tipografia que a la del logotip però són blanques, sense fons.
Color i textura: El fons és d'un blau fosc (nit). Apart del blau del fons s'utilitzen només tres colors més: un blau clar, un tronja i el blanc. Els colors són saturats i no tenen textura. El blau del fons també es emprat per il·lustrar a les persones i per alguns detalls.
REHOGAR
Rehogar és una exposició col·lectiva i una trobada anual entern del disseny obert i la reutilització com a eines de trensformació social. En la seva novena edició, Rehogar mostra un ecosistema de pràctiques i objectes que plantegen altres habits dels consum i innovacions co·lectives, i exploren camins ca a la sostenibilitat social i ambiental a través de l'aprofitament i la redistribució dels recursos
La primera obra que explicaré serà GUITARRA I BAJO, creada per DE BIGOT
ENROTLLAT. La obra consisteix en sónuns aspiradors vintage als quals se’ls ha acoblat un màstil de guitarra i un de baix i se’ls han adaptat els circuits, les pastilles i controls de volum i to. Funcionen perfectament com una guitarra i un baix elèctrics si es connecten a un amplificador.
Aquests instruments formen part d’un dels rounds del Campionat del Món dels Dissenys Reciclats, un esdeveniment ocasional on els membres de De Bigot Enrotllat presenten en el ring, com autèntics lluitadors, una exposició/teatre on es barallen entre ells, amb dissenys únics prèviament realitzats amb el seu toc personal.
Els autors d'aquesta obra, pablo i Xan, són dos dissenyadors de València amb síndrome de Diògenes i creativitat incontrolada.En el seu taller/estudi/botiga dels objectes oblidats creen, ideen i venen objectes únics, increïbles i amb una gran càrrega escultòrica. Transformen qualsevol objecte en qualsevol altre.
La segona obra de la qual us parlaré és la MECEDORA PÀNICA, creada per
CARPINTERÍA EXPANDIDA. Està construïda a partir d’una bobina industrial de cable, de pi massís amb seient ergonòmic i frens de goma en la seva part davantera i posterior per frenar el recorregut continu de la circumferència.
Els autors ,Alfredo Morte i Juan Caño, amb el nom de CARPINTERÍA EXPANDIDA, dissenyen i fabriquen objectes. Al mateix temps són fundadors i coordinadors de l’espai de treball Taller Omnivoros, associatiu i col·laboratiu, on tenen lloc molts projectes, tant fixos com temporals.
DISSENY D’UN ESPAI EXTERIOR
El nostre grup hem decidit dissenyar la part exterior que es troba entre la sortida principal i la d’emergència de l’institut.
Primer, hem fet una pluja d’idees on cadascuna ha donat la seva opinió. Seguidament, hem analitzat el terreny: el terra és de sorra pero per accedir-hi hi ha una petita elevació, la paret és groga (desgastada a causa de la pluja) amb algunes plantes a cada cantonada, a l’esquerra hi han un roses que fan de separació entre l’espai que estem çarlant i el barracons.
La nostra idea és posar pedres balnque al terra, com les que hi ha a l’entrada de l’institut. Seguidament treure les plantes de la paret groga excepte les de les cantonades, per així col.locar fusta d’un color semblant a la del arbre tallat que hi ha davant dels barracons, damunt d’aquesta col.locar penjador(de colors diferents com les papereres de l’institut) i miralls reciclats.
A més volem que aquest espai es pugui utilitzat a l’hora del pati. Per aquesta raó hem decidit posar bancs de palers amb coixins de diverents colors. A l costat hi ha un arbre on hi volem penjar objectes que fagin soroll.
En el camí que porta de l’entrada principal als barracons, volem pintar petjades de diversos colors al terra.
En la part on hi han els rosers, penjar una cortina verada tye-dye. A més incorporar-li uns fils perquè els alumnes penjin desitjos.
Per finalitzar fer un mural a la paret de davant d’aquest espai (a la paret de la bibliotecta) que posi DESITJOS BELLERA.
A continuació adjunto fotografies dels esboços de les flors que més endevant he pintat com a proposta per un mural floral per decorar les parets de l'Institut Celestí Bellera.
Per insppirar-me per fer aquest mural vaig buscar imatges de murals florals en moltes pàgines, per exemple PINTEREST. També vaig agafar de referència fotografies de flors que m'agradaven i altres pintures amb aquarel·la.
https://www.pinterest.es/marato349/art/
·FOTOMUNTATGE
He integrat algunes de les flors del meu mural en una de les fotos de les parets de l'edifici de l'institut.
A l'hora de realitzar el projecte en la realitat, em juntar amb les meves companyes Mar Oliver, Jessica Sibina i Mar Gimeno per pintar el mural de la mateixa paret en que jo havia realitzat la meva proposta. A continuació adjunto imatges i videos del procès:
He fet un petit quadernet amb les diferents propostes de lletres modificades a mà. Al costat de cada lletra hi trobe un petita llegenda on indica quin tipus és i quina tècnica he utilitzat. La lletra que he triat per aquest excercici és la "L".
TIPUS: pinyon script
TÈCNICA: llapis de colors
TÈCNICA: puntillisme(retolador)
TÈCNICA: tinta xina (ploma de vidre)
TÈCNICA: quadriculat (retoladors)
TÈCNICA: tinta xina (pinzell)
TÈCNICA: tinta xina de colors (ploma d vidre)
TIPUS: abril fatface
TÈCNICA: tempera
TIPUS: amatic SC
TÈCNICA: aquarela
TEORIA
La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.
A Europa, la transició del manuscrit únic cap al document reproductible és el resultat de dos avenços tecnològics: el paper i la impremta. La tipografia és el resultat de l'evolució de l'ofici de gravació de pàgines sinceres per fer incunables, la invenció dels tipus reutilitzables. La tipografia, com a tècnica, per definició s'encarrega de distribuir els caràcters (lletres) per l'espai, utilitzant el tipus adient per a cada moment, amb la màxima d'aconseguir la millor comprensió del text pel seu lector.
-FAMÍLIA TIPOGRÀFICA: conjunt de caràcters, cossos i sèries diferents amb el mateix dibuix. El conjunt de lletres, xifres i signes d'una família tipogràfica són fruit d'un disseny característic i tenen un nom propi. Per exemple, Times, Meridien, Futura. La família inclou caràcters alfabètics, signes auxiliars de l'alfabet, xifres i altres símbols (matemàtics, monetaris, etc.). El terme família tipogràfica també s'utilitza per designar els grups (romana, pal sec, egípcia...) en què els tipògrafs i estudiosos (Francis Thibaudeau, Maximilien Vox, Aldo Novarese, etc.) han classificat les lletres tipogràfiques.
-TIPUS: peça metàl·lica (generalment un aliatge amb base de plom) en forma de paral·lelepípede que du en relleu una lletra o signe. Un conjunt complet d'aquestes peces, també anomenades tipus mòbils, amb totes les lletres, xifres i signes amb les mateixes característiques i del mateix cos, forma una pòlissa. Els tipus servien en la impressió tipogràfica per compondre el text per a la seva impressió. Aquests són fosos en una fonedora o bé directament a les màquines de composició tipogràfica.
-FONT: assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa família en cadascuna de les seves variants de sèrie, o, dit d'una altra manera, és un conjunt o assortiment complet de lletres, signes i blancs tipogràfics d'una classe o tipus determinat, en una mida o estil concrets.
-CARÀCTER: Símbol gràfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge.
·Anatomia de la lletra
Parts que componen un tipus:
-Alçada de les majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa alta.
-Alçada de la x: alçada de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendents.
-Anell: és l'asta corba tancada que formen les lletres «b, p i o».
-Ascendent: asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'alçada x, com ara les lletres «b, d i k».
-Asta: tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part més essencial.
-Astes muntants: són les astes principals o obliqües d'una lletra, com ara en «L, B, V o A».
-Asta ondulada o espina: és el tret principal de la lletra «S» majúscula o «s» minúscula.
-Asta transversal: tret horitzontal de les lletres «A, H, f o t».
-Braç: part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del caràcter, tal com es pronuncia en les lletres «E, K i L».
-Cua: asta obliqua penjoll que formen algunes lletres, com ara a la «R o K».
-Descendent: asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com passa amb les lletres «p ig».
-Inclinació: angle d'inclinació d'un tipus.
-Línia base: la línia sobre la qual es recolza l'altura.
-Orella: és la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres com ara «g, o i r».
-Rebava: és l'espai que hi ha entre el caràcter i la vora del mateix.
-Serifa, rematada o gràcia: és el traç o acaba d'un asta, braç o cua.
· Contrucció de lletres
Actualment hi han moltes formes de dissenyar tipus de lletres, per exemple: processos cal·ligràfics o a través de la geometria. podem modificar un tipus de lletra o senzillament modificar-ne un afegint-li o traient-li elements o variant mesures/proporcions. També podem construir una lletra a partir d'un esquema el qual podem modificar o enriquint. Ara podem saltar-nos tots aquests procediments amb el disseny tipogràfic digital.
-TIPOGRAFIA DIGITAL: Degut al desenvolupament dels sistemes d'edició digital, tots aquests procediments tradicionals són progressivament substituïts per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab, que permeten dibuixar els caràcters a partir de corbes Bézier, en les que es basa el llenguatge PostScript. També es poden utilitzar d'altres programes de dibuix vectorial per a traçar els caràcters, com poden ser el Freehand o l'AdobeIllustrator, però els programes especialitzats en tipografia permeten realitzar fàcilment tota la font.
LA CAPSA ENTRÒPICA
“La capsa entròpica. El Museu d’objectes perduts”, comissariada per l’artista Francesc Torres mostra una selecció d’obres de les reserves del museu que conviden a reflexionar sobre la naturalesa dels museus i la seva funció conservadora.
S’exposen obres d’art que estaven guardades als magatzems: peces apunyalades, estripades, empeses Rambla avall fins al mar, cremades, amagades, traslladades, oblidades, abandonades a la intempèrie... El resultat de l’inevitable xoc entre cultura (Aston Martin) i història (mur).
La conjuntura, la circumstància. Narratives apassionants a través de casos concrets: els rostres dels jueus del Retaule dels sants, de Bernat Martorell, ratllats per mor de l’antisemitisme; els murals de Sert a la catedral de Vic, cremats fins a esdevenir expressionisme abstracte, confrontats a un oli voluntàriament socarrimat de Joan Miró; rostres de governants que han patit les ires del poble: l’oli de Josep Bonaparte travessat per una espasa, el bust marmori d’Isabel II atrotinat durant la Gloriosa; varios olis amb nusos femenins apunyalats i (alguns) restaurats, per mor d’ideals superiors... i fotografies de Lucio Fontana coltellant les seves famoses pintures; les portes de la Casa Batlló abandonades el 1957 durant una reforma; Buster Keaton muntanya avall com a paradigma estructural...
Pura entropia i desordre a partir d’un conjunt de projectes artístics perduts.
IMATGE CORPORATIVA
-LA MEVA PRPOSTA
La idea em va venir quan em vaig enrecordar de quan era petita i em feia mal, els meus pares me la curaven i després em posaven una tirita perquè em deixés de fer mal. Per a molts nens les tirites són aquell superheroi que quan es fan mal els curen. Així que vaig triar fer una tirita animada. Té els mateixos colors (semblants) als del logo de l'hospital de Granollers.
-QUÈ ÉS UNA MASCOTA PUBLICITÀRIA
Es defineix com a mascota publicitària a un personatge que representa una marca, creant un llaç entre el producte o servei i el consumidor.
Aquests personatges lligats a les marques, solen ser persones, animals o objectes caricaturitzats.
Diversos productes i serveis busquen aconseguir afinitat amb el consumidor mitjançant totes les estratègies possibles, per aconseguir aquest propòsit en molts casos es recorre a l'ús de Mascotes Publicitàries.
Les mascotes publicitàries són un recurs més amigable d'apropar al consumidor amb determinat bé o servei, ja que en molts casos això es dificulta quan les marques són massa serioses o quan brinden serveis que poden generar desconfiança o por en els consumidors.
La creació de mascotes publicitàries és part d'una estratègia comercial, que apel·la a generar accions en el consumidor aconseguint fixar conceptes i emocions mitjançant el carisma d'un personatge dissenyat per a una marca o producte. Moltes vegades la motivació de compra es veu fixada per l'emoció d'una mirada d'un tendre cadellet en l'empaquetatge d'un producte i no per les característiques racionals.
És força conegut que en molts casos és més poderós apel·lar als sentiments i emocions que en els arguments racionals per vendre.
Els personatges creats per representar a una marca o producte estan sempre destinats a crear Atenció per part dels potencials consumidors mitjançant la tendresa o atractiu, aconseguint així despertar l'interès, després el desig i finalment accionant la compra, tal com resa el mètode AIDA.
Se sol pensar que l'associació d'un producte amb una mascota publicitària té com a objectiu el públic infantil, però això és un concepte errat, ja que a poc a poc l'estètica del cartoon o dibuix animat va conquistant l'acceptació del públic adult, això a causa al fet que aquest target consumeix amb més freqüència historietes, dibuixos animats i fins i tot jocs de vídeos.
Aquest fet ho demostra la massiva afluència de persones de totes les edats que esperen els propers estrenes cinematogràfiques de cases realitzadores de dibuixos animats, com els són: Pixar o Dreamworks. Un cas interessant també és el consum d'animacions segmentades per a un públic adult.
Els vincles que s'han de generar en la creació d'una mascota publicitària són els següents:
-Vincle per tema:
Es determina l'associació que es vol generar amb la mascota i el producte o servei, ja sigui educatiu, diversió, fantasia, etc.
-Vincle per forma:
Es pot utilitzar la forma del producte o la forma del logo, de tal manera que el públic objectiu faci una associació gairebé automàtica.
-Vincle per color:
Els colors corporatius són utilitzats en el disseny del personatge, per conservar l'associació amb la marca.
STARBUCKS. CAFÈ DEL MAR.
El primer logotip conegut de Starbucks és la imatge d'una sirena de dues cues inspirada en una il·lustració d'un llibre noruec del segle XV. Al 1987, Howard Schutz va adquirir Starbucks i li va proporcionar a la imatge un toc més estilitzat, a més de canviar el color marró pel verd. Es va mantenir intacte fins al 1922, quan se li va donar l'últim retoc al logotip fins deixar-lo en una estructura esquematitzada. Ara s'ha intentat simplificar-lo encara més eliminant tot menys el cercle amb la sirena.
PORTADA DEL 99
ANÀLISI CARTELL PUBLICITÀRI
Idea: anuncia les festes anuals del barri de Gràcia, de barcelona, afegeix les dates d'aquestes(del 15 al 21 d'agost). El cartell pertany a l'any 2016.
El cartell convida a anar a les festes a través de les imatges que es troben darrera de la tipografia.
Imatge: no hi han imatges, més ben aviat il·lustracions que fan referència a les activitats que es faran durant les festes com correfocs, concerts. etc.
També trobem una il·lustració que ens fa reconèixer que parla de Gràcia: la torre/campanar, emblemàtica, de la Plaça de la Vila.
Davant de les il·lustracions trobem el lema/logotip: LA FESTA, GRACIA! A sota d'aquesta trobem les dates.
Composició: podem dividir el cartell en dos parts: la superior on es troben les il·lustracions i la part inferior on trobem la tipografia.
Tipografia: la tipografia del logotip és gran i clara en color amb un fons blanc per que no es superposi amb les il·lustracions. Als extrems està una mica distorcionada i en comptes d'estar recte, les lletres fan una curva suau.
En quant a les lletres de les dates, s'ha emprat la mateixa tipografia que a la del logotip però són blanques, sense fons.
Color i textura: El fons és d'un blau fosc (nit). Apart del blau del fons s'utilitzen només tres colors més: un blau clar, un tronja i el blanc. Els colors són saturats i no tenen textura. El blau del fons també es emprat per il·lustrar a les persones i per alguns detalls.
REHOGAR
Rehogar és una exposició col·lectiva i una trobada anual entern del disseny obert i la reutilització com a eines de trensformació social. En la seva novena edició, Rehogar mostra un ecosistema de pràctiques i objectes que plantegen altres habits dels consum i innovacions co·lectives, i exploren camins ca a la sostenibilitat social i ambiental a través de l'aprofitament i la redistribució dels recursos
La primera obra que explicaré serà GUITARRA I BAJO, creada per DE BIGOT
Aquests instruments formen part d’un dels rounds del Campionat del Món dels Dissenys Reciclats, un esdeveniment ocasional on els membres de De Bigot Enrotllat presenten en el ring, com autèntics lluitadors, una exposició/teatre on es barallen entre ells, amb dissenys únics prèviament realitzats amb el seu toc personal.
Els autors d'aquesta obra, pablo i Xan, són dos dissenyadors de València amb síndrome de Diògenes i creativitat incontrolada.En el seu taller/estudi/botiga dels objectes oblidats creen, ideen i venen objectes únics, increïbles i amb una gran càrrega escultòrica. Transformen qualsevol objecte en qualsevol altre.
La segona obra de la qual us parlaré és la MECEDORA PÀNICA, creada per
Els autors ,Alfredo Morte i Juan Caño, amb el nom de CARPINTERÍA EXPANDIDA, dissenyen i fabriquen objectes. Al mateix temps són fundadors i coordinadors de l’espai de treball Taller Omnivoros, associatiu i col·laboratiu, on tenen lloc molts projectes, tant fixos com temporals.
DISSENY D’UN ESPAI EXTERIOR
El nostre grup hem decidit dissenyar la part exterior que es troba entre la sortida principal i la d’emergència de l’institut.
Primer, hem fet una pluja d’idees on cadascuna ha donat la seva opinió. Seguidament, hem analitzat el terreny: el terra és de sorra pero per accedir-hi hi ha una petita elevació, la paret és groga (desgastada a causa de la pluja) amb algunes plantes a cada cantonada, a l’esquerra hi han un roses que fan de separació entre l’espai que estem çarlant i el barracons.
La nostra idea és posar pedres balnque al terra, com les que hi ha a l’entrada de l’institut. Seguidament treure les plantes de la paret groga excepte les de les cantonades, per així col.locar fusta d’un color semblant a la del arbre tallat que hi ha davant dels barracons, damunt d’aquesta col.locar penjador(de colors diferents com les papereres de l’institut) i miralls reciclats.
A més volem que aquest espai es pugui utilitzat a l’hora del pati. Per aquesta raó hem decidit posar bancs de palers amb coixins de diverents colors. A l costat hi ha un arbre on hi volem penjar objectes que fagin soroll.
En el camí que porta de l’entrada principal als barracons, volem pintar petjades de diversos colors al terra.
En la part on hi han els rosers, penjar una cortina verada tye-dye. A més incorporar-li uns fils perquè els alumnes penjin desitjos.
Per finalitzar fer un mural a la paret de davant d’aquest espai (a la paret de la bibliotecta) que posi DESITJOS BELLERA.
Comentarios
Publicar un comentario